EL LABERINT DE LES TRES CORONES   Tomàs Belaire i Maria Jesús Belaire

El Laberint de la Tercera Corona és un parc de diversions ultramodern. La diversió està assegurada, fins que la unitat central decideix canviar l'ordre de les coses. O'Briume i el seu ordinador de companyia, Maxi, estàn atrapats al laberint, on travessaran ciutats absurdes i fosques, coneixeran canibals, algú els dirà si existeixen i visitaran un cutre-bar.

TOMÀS BELAIRE es va entossudir a nàixer per maig del 1960 a Valéncia, i ho va aconseguir malgrat que la Més Alta Directiva l'havia destinat al Nepal del 1718, Des de la seua més tendra infantesa va començar a demostrar els seus dots literaris mentre plorava en vers durant hores i més hores. Per a desgràcia del València Club de Futbol, abandona les arts futbolístiques -era un mig dreta extraordinari-, la qual cosa demostra que, amb les lògiques excepcions de la regla de tres, cultura i futbol són incompatibles. Com a bon bessons comparteix un poc de caràcter del doctor Jekill i Mister Hyde, Ramón y Cajal, Isabel i Ferran, etc. I com a bon escriptor destaca, a més de pel seu talent, pel seu front despoblat, unes ulleres o pinçanas, un nas de Cyrano, una pipa -que no fuma, però usa per a escriure- de Sherlock i uns peus de Calderon de la Barca.

Convertit recentment al compact disc, s'inspira a base de decibels amb la consegüent consternació de familiars i veïns.Les seues lluites amb Belfegor -el seu ordinador personal de companyia- són acarnissades, i no hi ha dia que no acaben a mossos. I no cal dir qui guanya sempre.

MARIA JESUS BELAIRE va nàixer just a l'hora del dinar, cosa que no significa que siga una gran gourmet. Era octubre i pel seu aniversari sempre balla la gota freda. El seu signe astrològic és lliura, com Gandhi i Margaret Tatcher (de la qual cosa, diu no en trau massa conclusions). És una cabra segons l'horòscop xinés (i per a uns altres que no són xinesos), i thulasukra per als hindús (i aixó sí que no li diu absolutament res), ser o no ser segons Shakespeare i cogito ergo sum segons Descartes. I tot això a que ens porta?, doncs a un autèntic embolic.

Va nàixer, com es costum en la seua familia, a una edat matinera, i com que no va llegir el Peter Pan fins fa un parell d'anys, va tenir el mal hàbit de crèixer i complir anys, i aix´` a horas d'ara s'ha convertit en un procés irreversible.

Sense res millor a fer es llicencia en Història de l'Art com qui no vol la cosa, però malgrat tot encara li agrada l'art. Entre Leonardo i Rubens devora els llibres de Ray Bradbury i Philip K. Dick, pares espirituals de la seua inexistent gran obra. És una ecologista practicant, biodegradable i no contamina la capa d'ozò (i no com altres).